EXERCISIS
Ex 2 pàg. 192 Assenyala l’element que substitueix,en cada cas, el pronom en negreta:
a) Has vist els meus amics ? Els busco i no els trobo enlloc.
b) En Pau i jo sortim junts. Nosaltres tenim molts projectes de futur.
c) M’agrada el teu cotxa i no m’agrada gens el meu.
d) Estic enamorada d’en Ferran, però no vull que li ho diguis a ningú. A cap persona .
e) Esperem l’arribada dels excursionistes. Molts es quedaran al refugi , però d’altres baixaran avui
Ex 4 pàg. 194 Assenyala si els elements destacats són determinants (D) o pronoms (P):
a) Aquests (D) nens no són tan tabalots com aquells (P).
b) Quin (D) color és el teu (D) preferit? Digues-me quin (P) és!
c) Hi ha poca (D) gent que pensi com tu. Els teus (D) detractors són molts (P).
d) Hi ha tanta (D) gent que t’admira! Però són pocs (P) els qui t’estimen.
e) Hom (P) diu que són bastants (P), però jo no trobo ningú (P).
f) Quanta (P) gent que arriba i tan pocs (P)que col•laboren!
g) Tres (D) homes se’n tornen i dos (P)es queden. Són aquells (P) que t’he dit.
h) Tothom (P) ho sap, però alguns (D) despistats fan l’orni.
Ex 5 pàg. 194 Digues si les formes el, la, els, les i en són articles (a) o pronoms febles(pf):
a) De tot el que em parlat en (pf) Joan no en (d) sap res.
b) El (d) pare no el vaig tornar a veure més, i l’enyoro (pf).
c) La va llançar al riu, la Laia, i la Cristina hagué d’ajudar-la a sortir.
d)
divendres, 30 d’abril del 2010
divendres, 23 d’abril del 2010
La llegenda
La Bruixa de la Pinta d'Or
Plantejament:
Hi havia una família que vivia en una granja on hi tenien vaques. La filla, que era ja una noia, les munyia i els seus pares anaven a vendre la llet prop de Mataró. La noia tenia un promès i el promès l’anava a veure a la granja, i de vegades es quedava fins el dia després.
Nus:
Un dia el pare i la mare van anar a vendre la llet com cada dia i el promès va anar a trobar-se amb els pares de la noia per després tornar a la granja tots junts. Va començar a ploure, la riera es va omplir, es va emportar els pares i el promès de la noia i van morir.
La noia, en saber això, va decidir que no volia ni la granja, ni les vaques i ho va donar als pobres.
Ella va anar a viure prop de Burriac amb la seva tieta, que era una mica bruixa. La seva tieta se l’estimava molt i un dia li va regalar una pinta d'or que era màgica.
Desenllaç:
La noia, quan va ser gran se'n va anar a viure sola també prop de Burriac. Moltes vegades anava a unes reunions de bruixes on les senyores que hi havien tiraven pèls de cabra per cridar el mal temps i la Bona Dona, que així li deien, no volia que hi hagués mal temps a Argentona i els ajudava, quan les bruixes tiraven pèls de cabra perquè plogués ella feia que no plogués i en èpoques de sequera reunia núvols a Burriac i els portava a Argentona.
És una llegenda perquè té un llenguatge formal, està escrit en 3a persona, és un relat que pretén ser versemblant. Es tracte d’un llegenda sobre fets i personatges històrics. Els personatges històrics són: la tieta (bruixa), peres, promès i la noia. D’aquesta història ve el refrany de: “Núvols a Burriac pluja aviat”
Plantejament:
Hi havia una família que vivia en una granja on hi tenien vaques. La filla, que era ja una noia, les munyia i els seus pares anaven a vendre la llet prop de Mataró. La noia tenia un promès i el promès l’anava a veure a la granja, i de vegades es quedava fins el dia després.
Nus:
Un dia el pare i la mare van anar a vendre la llet com cada dia i el promès va anar a trobar-se amb els pares de la noia per després tornar a la granja tots junts. Va començar a ploure, la riera es va omplir, es va emportar els pares i el promès de la noia i van morir.
La noia, en saber això, va decidir que no volia ni la granja, ni les vaques i ho va donar als pobres.
Ella va anar a viure prop de Burriac amb la seva tieta, que era una mica bruixa. La seva tieta se l’estimava molt i un dia li va regalar una pinta d'or que era màgica.
Desenllaç:
La noia, quan va ser gran se'n va anar a viure sola també prop de Burriac. Moltes vegades anava a unes reunions de bruixes on les senyores que hi havien tiraven pèls de cabra per cridar el mal temps i la Bona Dona, que així li deien, no volia que hi hagués mal temps a Argentona i els ajudava, quan les bruixes tiraven pèls de cabra perquè plogués ella feia que no plogués i en èpoques de sequera reunia núvols a Burriac i els portava a Argentona.
És una llegenda perquè té un llenguatge formal, està escrit en 3a persona, és un relat que pretén ser versemblant. Es tracte d’un llegenda sobre fets i personatges històrics. Els personatges històrics són: la tieta (bruixa), peres, promès i la noia. D’aquesta història ve el refrany de: “Núvols a Burriac pluja aviat”
dissabte, 17 d’abril del 2010
Exercisis català
EXERCICIS PÀGINA 169, 170 i 171
2. Escriu en cada cas la forma de l’article que correspongui:
a) L’aire humit de la nit. f) El plor de l’infant.
b) El fre de la bicicleta. g) El serenor de l’avia.
c) L’assistent de l’avi. h) El geni de l’artista.
d) La joventut de l’oncle. i) La tristor de l’hivern.
e) L’ombra de l’acàcia. j) La foscor de l’horta.
3. Escriu la forma de l’article femení que convingui en cada cas:
a) L’Índia i) La avaria
b) L’escola j) La ira
c) La humitat k) La unitat
d) La idea l) La infància
e) L’estrella m) L’hernia
f) La unça n) L’ombra
g) La ela o) L’histèria
h) L’adreça
4. Escriu en singular cada un dels sintagmes següents:
a) La incapacitat
b) La essa
c) L’aparença
d) La universitat
e) La imatge
f) L’escombra
g) La hipoteca
h) La urticària
i) La hiena
j) L’host
k) L’arma
l) La erra
m) L’inutilitat
n) La essència
o) L’intenció
5. Completa cada una de les frases següents amb l’antònim corresponent d’aquestes paraules precedit de l’article:
a) La incomprensió dels escrits és degut a la incorreció de les formes gramaticals.
b) La incompetència és el resultat de la manca d’eficiència en el treball.
c) La incompetència és la manca de control en el beure, en el menjar...
d) La manca de disposició a perdonar, a disminuir el rigor de la justícia és inclemència.
e) És la presó per la il•legalitat de les seves activitats.
f) Va suspendre l’examen per incapacitat de resoldre els problemes.
g) L’incertesa del futur es reflecteix en l’ incontinència que sentim davant la mort.
6. Completa les frases següents amb les formes de l’article i de la preposició de que calgui:
a) la insolència, la impaciència i la impertinència són els tres defectes de la Isabel.
b)L’associació contra l’hàbit de fumar està d’acord amb la imposició de normes estrictes.
c) La idea d’una declaració de drets que afecten tota la humanitat va sorgir del pensament d’un savi.
d) L’àguila es va llençar des d’una roca sobre la iguana que es passejava tranquil•lament per la vora de l’aigua.
e) A l’hivern, l’ós dorm a l’interior d’una cova; ni òliba ni la hiena el desperten amb els seus xiscles.
8. Completa cada una de les frases següents amb la forma del pronom feble que calgui:
a) em: m’agrada, em mira, escolta’m, va pentinar-me, recorda’m
b) et: mira’t, renta’t, va besar-te, t’escolta
c) es: s’aixeca, es trenca, va veure’s, s’oblida, va creure’s
d) ens: ens escolta, ens trenca, truca’ns, va pegar-nos, abraça’ns
e) el: l’estima, mira’l, el pren, castiga’l, va besar-lo
f) la: l’escolta, l’invita, la toca, llença-la, l’aixeca
g) els: mira’ls, va escriure’ls, va tombar-los, va veure’ls, va sentir-los
9. Combina els pronoms febles, fixant-te si el verb comença per vocal o consonant:
a) se + el: se l’estima, se’l respecte, se l’admira, se’l considera, se l’anima
b) me + el: me l’agafa, me’l dóna, me’l compra, me l’estrany, me’l ven
c) te + el: te’l fa, te l’estrany, te l’ensarrona, te’l compra, te l’agafa
d) me + en: me n‘arrenca, me’n dóna, me’n fa, me’n llegeix, me n’alegra
10. Completa cada una de les frases següents amb la combinació de preposició i article que calgui:
a) Al estiu anirem als aiguamolls.
b) No diguis res el Juan ni a l’Enric.
c) Apropa’t a l’aparador i mira’t el mirall.
a) És el calaix de l’armari, al fons de l’estudi.
b) Sóc del parer de l’avi.
c) Sóc a recer del vent i de l’aiguat.
a) Vés-hi per l’edifici de l’esquerra.
b) Treballa per el sou i per els companys.
c) Fes-ho per l’oncle.
a) Són a cal Mingo i no pas a ca la Pepa.
b) A can Eusebi i a ca la Antonia s’hi menja bé.
c) Aniré a cals pares i a cals oncles.
2. Escriu en cada cas la forma de l’article que correspongui:
a) L’aire humit de la nit. f) El plor de l’infant.
b) El fre de la bicicleta. g) El serenor de l’avia.
c) L’assistent de l’avi. h) El geni de l’artista.
d) La joventut de l’oncle. i) La tristor de l’hivern.
e) L’ombra de l’acàcia. j) La foscor de l’horta.
3. Escriu la forma de l’article femení que convingui en cada cas:
a) L’Índia i) La avaria
b) L’escola j) La ira
c) La humitat k) La unitat
d) La idea l) La infància
e) L’estrella m) L’hernia
f) La unça n) L’ombra
g) La ela o) L’histèria
h) L’adreça
4. Escriu en singular cada un dels sintagmes següents:
a) La incapacitat
b) La essa
c) L’aparença
d) La universitat
e) La imatge
f) L’escombra
g) La hipoteca
h) La urticària
i) La hiena
j) L’host
k) L’arma
l) La erra
m) L’inutilitat
n) La essència
o) L’intenció
5. Completa cada una de les frases següents amb l’antònim corresponent d’aquestes paraules precedit de l’article:
a) La incomprensió dels escrits és degut a la incorreció de les formes gramaticals.
b) La incompetència és el resultat de la manca d’eficiència en el treball.
c) La incompetència és la manca de control en el beure, en el menjar...
d) La manca de disposició a perdonar, a disminuir el rigor de la justícia és inclemència.
e) És la presó per la il•legalitat de les seves activitats.
f) Va suspendre l’examen per incapacitat de resoldre els problemes.
g) L’incertesa del futur es reflecteix en l’ incontinència que sentim davant la mort.
6. Completa les frases següents amb les formes de l’article i de la preposició de que calgui:
a) la insolència, la impaciència i la impertinència són els tres defectes de la Isabel.
b)L’associació contra l’hàbit de fumar està d’acord amb la imposició de normes estrictes.
c) La idea d’una declaració de drets que afecten tota la humanitat va sorgir del pensament d’un savi.
d) L’àguila es va llençar des d’una roca sobre la iguana que es passejava tranquil•lament per la vora de l’aigua.
e) A l’hivern, l’ós dorm a l’interior d’una cova; ni òliba ni la hiena el desperten amb els seus xiscles.
8. Completa cada una de les frases següents amb la forma del pronom feble que calgui:
a) em: m’agrada, em mira, escolta’m, va pentinar-me, recorda’m
b) et: mira’t, renta’t, va besar-te, t’escolta
c) es: s’aixeca, es trenca, va veure’s, s’oblida, va creure’s
d) ens: ens escolta, ens trenca, truca’ns, va pegar-nos, abraça’ns
e) el: l’estima, mira’l, el pren, castiga’l, va besar-lo
f) la: l’escolta, l’invita, la toca, llença-la, l’aixeca
g) els: mira’ls, va escriure’ls, va tombar-los, va veure’ls, va sentir-los
9. Combina els pronoms febles, fixant-te si el verb comença per vocal o consonant:
a) se + el: se l’estima, se’l respecte, se l’admira, se’l considera, se l’anima
b) me + el: me l’agafa, me’l dóna, me’l compra, me l’estrany, me’l ven
c) te + el: te’l fa, te l’estrany, te l’ensarrona, te’l compra, te l’agafa
d) me + en: me n‘arrenca, me’n dóna, me’n fa, me’n llegeix, me n’alegra
10. Completa cada una de les frases següents amb la combinació de preposició i article que calgui:
a) Al estiu anirem als aiguamolls.
b) No diguis res el Juan ni a l’Enric.
c) Apropa’t a l’aparador i mira’t el mirall.
a) És el calaix de l’armari, al fons de l’estudi.
b) Sóc del parer de l’avi.
c) Sóc a recer del vent i de l’aiguat.
a) Vés-hi per l’edifici de l’esquerra.
b) Treballa per el sou i per els companys.
c) Fes-ho per l’oncle.
a) Són a cal Mingo i no pas a ca la Pepa.
b) A can Eusebi i a ca la Antonia s’hi menja bé.
c) Aniré a cals pares i a cals oncles.
divendres, 9 d’abril del 2010
EL TEXT INSTRUCTIU
Recepta de cuina
¿Com es fa el llobarro el forn?
Primer pas: fas dos talls a cada vende del llobarro perquè el suc entri a dintre i li doni gust.
Segon pas: Aboques l’oli a la cassola intentant posar-lo a sobre el peix i l’oli anirà caient a la cassola.
Tercer pas: Has de pelar quatre ho cinc patates i quan les tens pelades les talles en dos ho tres parts cada una i després les poses a la cassola amb el llobarro.
Quart pas:poses un pebrot petit tallat a la cassola i una mica de ceba.
cinquè pas: El tens que ficar a dins del forn i anar-lo vigilant perquè no quedi cremat.
Per últim pas només cal treure’l del forn i comprovar si a quedat bé.
És un text instructiu perquè tens que seguir uns passos per poder-lo cuinar.
Albert Nogu
Recepta de cuina
¿Com es fa el llobarro el forn?
Primer pas: fas dos talls a cada vende del llobarro perquè el suc entri a dintre i li doni gust.
Segon pas: Aboques l’oli a la cassola intentant posar-lo a sobre el peix i l’oli anirà caient a la cassola.
Tercer pas: Has de pelar quatre ho cinc patates i quan les tens pelades les talles en dos ho tres parts cada una i després les poses a la cassola amb el llobarro.
Quart pas:poses un pebrot petit tallat a la cassola i una mica de ceba.
cinquè pas: El tens que ficar a dins del forn i anar-lo vigilant perquè no quedi cremat.
Per últim pas només cal treure’l del forn i comprovar si a quedat bé.
És un text instructiu perquè tens que seguir uns passos per poder-lo cuinar.
Albert Nogu
divendres, 26 de febrer del 2010
História dels Cadaquesencs
HISTóRIA
Jo crec que hauríem de fer una història amb els ninots de pleymobil des don comencen els orígens del Cadaquesenc fins a aquest temps actual.
També hauríem de posar les batalles que van fer els Cadaquesencs amb Barba Roja i que van fer per poder salvar el rateula posant una imatge de fons de l’església i que reproduíssim les escenes que van passar.
També hauríem de reproduir les escenes en que els romans i els grecs passaven per aquests mars i els Cadaquesencs els ajudaven perquè naufragaven ho s’enfonsaven, encara queden vaixells enfonsats en aquí el Cap de Creus. Podríem ficar un mar de fons i vaixells apunt d’enfonsar-se amb els ninots al mar i els Cadaquesencs els van ajudar.
Jo crec que hauríem de fer una història amb els ninots de pleymobil des don comencen els orígens del Cadaquesenc fins a aquest temps actual.
També hauríem de posar les batalles que van fer els Cadaquesencs amb Barba Roja i que van fer per poder salvar el rateula posant una imatge de fons de l’església i que reproduíssim les escenes que van passar.
També hauríem de reproduir les escenes en que els romans i els grecs passaven per aquests mars i els Cadaquesencs els ajudaven perquè naufragaven ho s’enfonsaven, encara queden vaixells enfonsats en aquí el Cap de Creus. Podríem ficar un mar de fons i vaixells apunt d’enfonsar-se amb els ninots al mar i els Cadaquesencs els van ajudar.
divendres, 12 de febrer del 2010
Essa sorda i essa sonora
Essa sorda [s]:
sol ros possible cinc feliç
persa fas ressò força precoç
astre cas cel forços adolescent
persa nas cent forçut ascensor
astre passar ciutat llaç centre
Essa sonora [z]:
casa amazona zona enfonzar crizi
masia bizantí onze transitar Cádiz
posar topazi alzina endiosar pinzell
camisa trapezi zigot enfonzament zoològic
zebre zel colze catorze casino
sol ros possible cinc feliç
persa fas ressò força precoç
astre cas cel forços adolescent
persa nas cent forçut ascensor
astre passar ciutat llaç centre
Essa sonora [z]:
casa amazona zona enfonzar crizi
masia bizantí onze transitar Cádiz
posar topazi alzina endiosar pinzell
camisa trapezi zigot enfonzament zoològic
zebre zel colze catorze casino
text argumentatiu
Des de temps molt antics, sempre han hagut problemes de caràcter ètic o religiós, que han provocat forts enfrontaments i conflictes, fins i tot s’han arribat a produir guerres civils. Les creences són personals de cadascú, i no tos compartim les mateixes idees i opinions respecte a aquests temes.
Jo personalment, penso que les dues postures són dignes de respectar, cada qual, pot creure en l’existència del que vulgui, i no per això és millor o pitjor persona que un altre o la seva opinió val el doble. Si aquestes postures són extremes, és quan es comencen a crear conflictes importants. La idea de que les societats s’han de regir pels principis religiosos o que les esglésies són les que han de disposar de la nostra vida, la trobo massa radical i errònia, doncs si fos així no s’estaria respectant en absolut a tots aquells que són ateus. S’ha d’intentar aconseguir un equilibri, i en cap cas ningú s’ha de veure obligat a fer coses que no van amb ell o s’ha de cohibir per pensar de manera diferent a la resta.
En conclusió, trobo que mai arribarem a estar tots d’acord en aquests temes, i segurament seguiran sorgint conflictes, però en aquests casos el que s’ha de fer és posicionar-se de la banda que es cregui més adient tot respectant l’altra.
Jo personalment, penso que les dues postures són dignes de respectar, cada qual, pot creure en l’existència del que vulgui, i no per això és millor o pitjor persona que un altre o la seva opinió val el doble. Si aquestes postures són extremes, és quan es comencen a crear conflictes importants. La idea de que les societats s’han de regir pels principis religiosos o que les esglésies són les que han de disposar de la nostra vida, la trobo massa radical i errònia, doncs si fos així no s’estaria respectant en absolut a tots aquells que són ateus. S’ha d’intentar aconseguir un equilibri, i en cap cas ningú s’ha de veure obligat a fer coses que no van amb ell o s’ha de cohibir per pensar de manera diferent a la resta.
En conclusió, trobo que mai arribarem a estar tots d’acord en aquests temes, i segurament seguiran sorgint conflictes, però en aquests casos el que s’ha de fer és posicionar-se de la banda que es cregui més adient tot respectant l’altra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)