Unitat 5
Exercici 1:
1. Argumentar: Presentar, formular, arguments. Argumentar contra algú, contra alguna doctrina. En Miquel argumenta negativament contra en Marc.
2. Objectivitat: Qualitat d’objectiu. Els alumnes tenen com a objectivitat aprovar el curs.
3. Subjectivitat: Qualitat de subjectiu. Jo tinc la subjectivitat de pensar en negatiu.
4. Opinar: Tenir opinió formada. Ell opina altrament. Com opina el president? L’Eduard a opinat en contra de fer un col•legi.
5. Conclusió: Solució definitiva, terme, fi. Conclusió d’un tractat, d’una aliança, d’un matrimoni. L’afer ha tingut una conclusió contrària a la que esperàvem. La conclusió d’un discurs, d’un poema. Em arrivat a la conclusió de construir el col•legi.
Exercici 2:
Agradar: estimà, plaure, satisfer, acontentar, abellir
Desagradar: Desplaure, molestar, repugnar, degustar, descomplaure
Exercici 3:
Jo estic en contra de la pena de mort, perquè si un delinqüent a comes un delicte no l’hauries de matar perquè et convertiries tu també em un delinqüent. No val la pena matar a una altre vida innecessària, el que no pots fer és anant matant en els criminals però el que si s’hauria de fer és posar-los a la presó uns quants anys o fer-los pagar molts diners com a multa. Però el que a mi em fa més rebia és que matin a una persona que no hagi comes el delicte perquè això a passat a la realitat. No hi ha dret de que facin això
divendres, 5 de febrer del 2010
diumenge, 31 de gener del 2010
Juan Amades
Juan Amades
Juan Amades (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un destacat etnòleg i folklorista català. De formació autodidacta, va treballar a l'Arxiu Municipal d'Història de Barcelona i al Museu d'Indústries i Arts Populars de la mateixa ciutat. Col•laborà amb la UNESCO a partir de 1956.
Juan Amades (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un destacat etnòleg i folklorista català. De formació autodidacta, va treballar a l'Arxiu Municipal d'Història de Barcelona i al Museu d'Indústries i Arts Populars de la mateixa ciutat. Col•laborà amb la UNESCO a partir de 1956.
divendres, 29 de gener del 2010
Germans Grim
Germans Grimm
Obres més destacades:
• Hansel i Gretel
• La Caputxeta Vermella
• Rapunzel
• El llop i les set cabretes
• Blancaneu i Rosaroja
• La Ventafocs
• La Bella Dorment
• El Nan Saltador (Rumpelstilzchen)
• Els tres pèls del diable
• El Rei Granota o Enric el ferri
• L'ocell d'or
• El sastre valent
• Els dotze germans
• Els dos germanets
• El gat i el ratolí fan vida en comú
Biografia:
Els germans Grimm és el terme usat per referir-se a Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859). Van ser dos germans nascuts a Hanau (Alemanya), catedràtics en l'especialitat de filologia alemanya. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions del país.
La rondalla
Rondalla:
Narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. Contar rondalles les vetlles prop del foc.
Llegenda:
Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.
Lliçó moral:
Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traçada a algú per corregir-lo. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó.
Alliçonar:
Instruir (algú) en alguna matèria. Alliçonar la joventut
Folklore:
Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars.
Faula:
Narració en què es dóna un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al•legòrica en què intervenen animals i àdhuc éssers inanimats parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals.
Exemple:
Fet, imatge, sentència, que, en forma d’anècdota o d’història breu, s’adduïa en la temàtica didàctica medieval per convèncer d’una manera clara i més propera el destinatari.
Mite:
Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem.
Narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. Contar rondalles les vetlles prop del foc.
Llegenda:
Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.
Lliçó moral:
Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traçada a algú per corregir-lo. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó.
Alliçonar:
Instruir (algú) en alguna matèria. Alliçonar la joventut
Folklore:
Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars.
Faula:
Narració en què es dóna un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al•legòrica en què intervenen animals i àdhuc éssers inanimats parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals.
Exemple:
Fet, imatge, sentència, que, en forma d’anècdota o d’història breu, s’adduïa en la temàtica didàctica medieval per convèncer d’una manera clara i més propera el destinatari.
Mite:
Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem.
divendres, 22 de gener del 2010
rondalla
1.
Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que té intenció moralitzadora. La rondalla té un caràcter anònim, a més, les rondalles pertany a un patrimoni col•lectiu que remet ocasionalment a la cultura indoeuropea.
2.
Hi ha les persones que son personatges reals i el pomer de les pomes d’or és imaginari.
La rondalla està bassada en que no as de ser garrepa perquè sinó no t’esperis rés de bo de les altres persones.
Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que té intenció moralitzadora. La rondalla té un caràcter anònim, a més, les rondalles pertany a un patrimoni col•lectiu que remet ocasionalment a la cultura indoeuropea.
2.
Hi ha les persones que son personatges reals i el pomer de les pomes d’or és imaginari.
La rondalla està bassada en que no as de ser garrepa perquè sinó no t’esperis rés de bo de les altres persones.
divendres, 8 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)