EXERCISIS
Ex 2 pàg. 192 Assenyala l’element que substitueix,en cada cas, el pronom en negreta:
a) Has vist els meus amics ? Els busco i no els trobo enlloc.
b) En Pau i jo sortim junts. Nosaltres tenim molts projectes de futur.
c) M’agrada el teu cotxa i no m’agrada gens el meu.
d) Estic enamorada d’en Ferran, però no vull que li ho diguis a ningú. A cap persona .
e) Esperem l’arribada dels excursionistes. Molts es quedaran al refugi , però d’altres baixaran avui
Ex 4 pàg. 194 Assenyala si els elements destacats són determinants (D) o pronoms (P):
a) Aquests (D) nens no són tan tabalots com aquells (P).
b) Quin (D) color és el teu (D) preferit? Digues-me quin (P) és!
c) Hi ha poca (D) gent que pensi com tu. Els teus (D) detractors són molts (P).
d) Hi ha tanta (D) gent que t’admira! Però són pocs (P) els qui t’estimen.
e) Hom (P) diu que són bastants (P), però jo no trobo ningú (P).
f) Quanta (P) gent que arriba i tan pocs (P)que col•laboren!
g) Tres (D) homes se’n tornen i dos (P)es queden. Són aquells (P) que t’he dit.
h) Tothom (P) ho sap, però alguns (D) despistats fan l’orni.
Ex 5 pàg. 194 Digues si les formes el, la, els, les i en són articles (a) o pronoms febles(pf):
a) De tot el que em parlat en (pf) Joan no en (d) sap res.
b) El (d) pare no el vaig tornar a veure més, i l’enyoro (pf).
c) La va llançar al riu, la Laia, i la Cristina hagué d’ajudar-la a sortir.
d)
divendres, 30 d’abril del 2010
divendres, 23 d’abril del 2010
La llegenda
La Bruixa de la Pinta d'Or
Plantejament:
Hi havia una família que vivia en una granja on hi tenien vaques. La filla, que era ja una noia, les munyia i els seus pares anaven a vendre la llet prop de Mataró. La noia tenia un promès i el promès l’anava a veure a la granja, i de vegades es quedava fins el dia després.
Nus:
Un dia el pare i la mare van anar a vendre la llet com cada dia i el promès va anar a trobar-se amb els pares de la noia per després tornar a la granja tots junts. Va començar a ploure, la riera es va omplir, es va emportar els pares i el promès de la noia i van morir.
La noia, en saber això, va decidir que no volia ni la granja, ni les vaques i ho va donar als pobres.
Ella va anar a viure prop de Burriac amb la seva tieta, que era una mica bruixa. La seva tieta se l’estimava molt i un dia li va regalar una pinta d'or que era màgica.
Desenllaç:
La noia, quan va ser gran se'n va anar a viure sola també prop de Burriac. Moltes vegades anava a unes reunions de bruixes on les senyores que hi havien tiraven pèls de cabra per cridar el mal temps i la Bona Dona, que així li deien, no volia que hi hagués mal temps a Argentona i els ajudava, quan les bruixes tiraven pèls de cabra perquè plogués ella feia que no plogués i en èpoques de sequera reunia núvols a Burriac i els portava a Argentona.
És una llegenda perquè té un llenguatge formal, està escrit en 3a persona, és un relat que pretén ser versemblant. Es tracte d’un llegenda sobre fets i personatges històrics. Els personatges històrics són: la tieta (bruixa), peres, promès i la noia. D’aquesta història ve el refrany de: “Núvols a Burriac pluja aviat”
Plantejament:
Hi havia una família que vivia en una granja on hi tenien vaques. La filla, que era ja una noia, les munyia i els seus pares anaven a vendre la llet prop de Mataró. La noia tenia un promès i el promès l’anava a veure a la granja, i de vegades es quedava fins el dia després.
Nus:
Un dia el pare i la mare van anar a vendre la llet com cada dia i el promès va anar a trobar-se amb els pares de la noia per després tornar a la granja tots junts. Va començar a ploure, la riera es va omplir, es va emportar els pares i el promès de la noia i van morir.
La noia, en saber això, va decidir que no volia ni la granja, ni les vaques i ho va donar als pobres.
Ella va anar a viure prop de Burriac amb la seva tieta, que era una mica bruixa. La seva tieta se l’estimava molt i un dia li va regalar una pinta d'or que era màgica.
Desenllaç:
La noia, quan va ser gran se'n va anar a viure sola també prop de Burriac. Moltes vegades anava a unes reunions de bruixes on les senyores que hi havien tiraven pèls de cabra per cridar el mal temps i la Bona Dona, que així li deien, no volia que hi hagués mal temps a Argentona i els ajudava, quan les bruixes tiraven pèls de cabra perquè plogués ella feia que no plogués i en èpoques de sequera reunia núvols a Burriac i els portava a Argentona.
És una llegenda perquè té un llenguatge formal, està escrit en 3a persona, és un relat que pretén ser versemblant. Es tracte d’un llegenda sobre fets i personatges històrics. Els personatges històrics són: la tieta (bruixa), peres, promès i la noia. D’aquesta història ve el refrany de: “Núvols a Burriac pluja aviat”
dissabte, 17 d’abril del 2010
Exercisis català
EXERCICIS PÀGINA 169, 170 i 171
2. Escriu en cada cas la forma de l’article que correspongui:
a) L’aire humit de la nit. f) El plor de l’infant.
b) El fre de la bicicleta. g) El serenor de l’avia.
c) L’assistent de l’avi. h) El geni de l’artista.
d) La joventut de l’oncle. i) La tristor de l’hivern.
e) L’ombra de l’acàcia. j) La foscor de l’horta.
3. Escriu la forma de l’article femení que convingui en cada cas:
a) L’Índia i) La avaria
b) L’escola j) La ira
c) La humitat k) La unitat
d) La idea l) La infància
e) L’estrella m) L’hernia
f) La unça n) L’ombra
g) La ela o) L’histèria
h) L’adreça
4. Escriu en singular cada un dels sintagmes següents:
a) La incapacitat
b) La essa
c) L’aparença
d) La universitat
e) La imatge
f) L’escombra
g) La hipoteca
h) La urticària
i) La hiena
j) L’host
k) L’arma
l) La erra
m) L’inutilitat
n) La essència
o) L’intenció
5. Completa cada una de les frases següents amb l’antònim corresponent d’aquestes paraules precedit de l’article:
a) La incomprensió dels escrits és degut a la incorreció de les formes gramaticals.
b) La incompetència és el resultat de la manca d’eficiència en el treball.
c) La incompetència és la manca de control en el beure, en el menjar...
d) La manca de disposició a perdonar, a disminuir el rigor de la justícia és inclemència.
e) És la presó per la il•legalitat de les seves activitats.
f) Va suspendre l’examen per incapacitat de resoldre els problemes.
g) L’incertesa del futur es reflecteix en l’ incontinència que sentim davant la mort.
6. Completa les frases següents amb les formes de l’article i de la preposició de que calgui:
a) la insolència, la impaciència i la impertinència són els tres defectes de la Isabel.
b)L’associació contra l’hàbit de fumar està d’acord amb la imposició de normes estrictes.
c) La idea d’una declaració de drets que afecten tota la humanitat va sorgir del pensament d’un savi.
d) L’àguila es va llençar des d’una roca sobre la iguana que es passejava tranquil•lament per la vora de l’aigua.
e) A l’hivern, l’ós dorm a l’interior d’una cova; ni òliba ni la hiena el desperten amb els seus xiscles.
8. Completa cada una de les frases següents amb la forma del pronom feble que calgui:
a) em: m’agrada, em mira, escolta’m, va pentinar-me, recorda’m
b) et: mira’t, renta’t, va besar-te, t’escolta
c) es: s’aixeca, es trenca, va veure’s, s’oblida, va creure’s
d) ens: ens escolta, ens trenca, truca’ns, va pegar-nos, abraça’ns
e) el: l’estima, mira’l, el pren, castiga’l, va besar-lo
f) la: l’escolta, l’invita, la toca, llença-la, l’aixeca
g) els: mira’ls, va escriure’ls, va tombar-los, va veure’ls, va sentir-los
9. Combina els pronoms febles, fixant-te si el verb comença per vocal o consonant:
a) se + el: se l’estima, se’l respecte, se l’admira, se’l considera, se l’anima
b) me + el: me l’agafa, me’l dóna, me’l compra, me l’estrany, me’l ven
c) te + el: te’l fa, te l’estrany, te l’ensarrona, te’l compra, te l’agafa
d) me + en: me n‘arrenca, me’n dóna, me’n fa, me’n llegeix, me n’alegra
10. Completa cada una de les frases següents amb la combinació de preposició i article que calgui:
a) Al estiu anirem als aiguamolls.
b) No diguis res el Juan ni a l’Enric.
c) Apropa’t a l’aparador i mira’t el mirall.
a) És el calaix de l’armari, al fons de l’estudi.
b) Sóc del parer de l’avi.
c) Sóc a recer del vent i de l’aiguat.
a) Vés-hi per l’edifici de l’esquerra.
b) Treballa per el sou i per els companys.
c) Fes-ho per l’oncle.
a) Són a cal Mingo i no pas a ca la Pepa.
b) A can Eusebi i a ca la Antonia s’hi menja bé.
c) Aniré a cals pares i a cals oncles.
2. Escriu en cada cas la forma de l’article que correspongui:
a) L’aire humit de la nit. f) El plor de l’infant.
b) El fre de la bicicleta. g) El serenor de l’avia.
c) L’assistent de l’avi. h) El geni de l’artista.
d) La joventut de l’oncle. i) La tristor de l’hivern.
e) L’ombra de l’acàcia. j) La foscor de l’horta.
3. Escriu la forma de l’article femení que convingui en cada cas:
a) L’Índia i) La avaria
b) L’escola j) La ira
c) La humitat k) La unitat
d) La idea l) La infància
e) L’estrella m) L’hernia
f) La unça n) L’ombra
g) La ela o) L’histèria
h) L’adreça
4. Escriu en singular cada un dels sintagmes següents:
a) La incapacitat
b) La essa
c) L’aparença
d) La universitat
e) La imatge
f) L’escombra
g) La hipoteca
h) La urticària
i) La hiena
j) L’host
k) L’arma
l) La erra
m) L’inutilitat
n) La essència
o) L’intenció
5. Completa cada una de les frases següents amb l’antònim corresponent d’aquestes paraules precedit de l’article:
a) La incomprensió dels escrits és degut a la incorreció de les formes gramaticals.
b) La incompetència és el resultat de la manca d’eficiència en el treball.
c) La incompetència és la manca de control en el beure, en el menjar...
d) La manca de disposició a perdonar, a disminuir el rigor de la justícia és inclemència.
e) És la presó per la il•legalitat de les seves activitats.
f) Va suspendre l’examen per incapacitat de resoldre els problemes.
g) L’incertesa del futur es reflecteix en l’ incontinència que sentim davant la mort.
6. Completa les frases següents amb les formes de l’article i de la preposició de que calgui:
a) la insolència, la impaciència i la impertinència són els tres defectes de la Isabel.
b)L’associació contra l’hàbit de fumar està d’acord amb la imposició de normes estrictes.
c) La idea d’una declaració de drets que afecten tota la humanitat va sorgir del pensament d’un savi.
d) L’àguila es va llençar des d’una roca sobre la iguana que es passejava tranquil•lament per la vora de l’aigua.
e) A l’hivern, l’ós dorm a l’interior d’una cova; ni òliba ni la hiena el desperten amb els seus xiscles.
8. Completa cada una de les frases següents amb la forma del pronom feble que calgui:
a) em: m’agrada, em mira, escolta’m, va pentinar-me, recorda’m
b) et: mira’t, renta’t, va besar-te, t’escolta
c) es: s’aixeca, es trenca, va veure’s, s’oblida, va creure’s
d) ens: ens escolta, ens trenca, truca’ns, va pegar-nos, abraça’ns
e) el: l’estima, mira’l, el pren, castiga’l, va besar-lo
f) la: l’escolta, l’invita, la toca, llença-la, l’aixeca
g) els: mira’ls, va escriure’ls, va tombar-los, va veure’ls, va sentir-los
9. Combina els pronoms febles, fixant-te si el verb comença per vocal o consonant:
a) se + el: se l’estima, se’l respecte, se l’admira, se’l considera, se l’anima
b) me + el: me l’agafa, me’l dóna, me’l compra, me l’estrany, me’l ven
c) te + el: te’l fa, te l’estrany, te l’ensarrona, te’l compra, te l’agafa
d) me + en: me n‘arrenca, me’n dóna, me’n fa, me’n llegeix, me n’alegra
10. Completa cada una de les frases següents amb la combinació de preposició i article que calgui:
a) Al estiu anirem als aiguamolls.
b) No diguis res el Juan ni a l’Enric.
c) Apropa’t a l’aparador i mira’t el mirall.
a) És el calaix de l’armari, al fons de l’estudi.
b) Sóc del parer de l’avi.
c) Sóc a recer del vent i de l’aiguat.
a) Vés-hi per l’edifici de l’esquerra.
b) Treballa per el sou i per els companys.
c) Fes-ho per l’oncle.
a) Són a cal Mingo i no pas a ca la Pepa.
b) A can Eusebi i a ca la Antonia s’hi menja bé.
c) Aniré a cals pares i a cals oncles.
divendres, 9 d’abril del 2010
EL TEXT INSTRUCTIU
Recepta de cuina
¿Com es fa el llobarro el forn?
Primer pas: fas dos talls a cada vende del llobarro perquè el suc entri a dintre i li doni gust.
Segon pas: Aboques l’oli a la cassola intentant posar-lo a sobre el peix i l’oli anirà caient a la cassola.
Tercer pas: Has de pelar quatre ho cinc patates i quan les tens pelades les talles en dos ho tres parts cada una i després les poses a la cassola amb el llobarro.
Quart pas:poses un pebrot petit tallat a la cassola i una mica de ceba.
cinquè pas: El tens que ficar a dins del forn i anar-lo vigilant perquè no quedi cremat.
Per últim pas només cal treure’l del forn i comprovar si a quedat bé.
És un text instructiu perquè tens que seguir uns passos per poder-lo cuinar.
Albert Nogu
Recepta de cuina
¿Com es fa el llobarro el forn?
Primer pas: fas dos talls a cada vende del llobarro perquè el suc entri a dintre i li doni gust.
Segon pas: Aboques l’oli a la cassola intentant posar-lo a sobre el peix i l’oli anirà caient a la cassola.
Tercer pas: Has de pelar quatre ho cinc patates i quan les tens pelades les talles en dos ho tres parts cada una i després les poses a la cassola amb el llobarro.
Quart pas:poses un pebrot petit tallat a la cassola i una mica de ceba.
cinquè pas: El tens que ficar a dins del forn i anar-lo vigilant perquè no quedi cremat.
Per últim pas només cal treure’l del forn i comprovar si a quedat bé.
És un text instructiu perquè tens que seguir uns passos per poder-lo cuinar.
Albert Nogu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)