LE NOM DE LA FRANCE
Le nom de la France est issu d’un peuple germanique, les Frances, attestés dès le IIe siècle sur la rive inférieur droite du Rhin. Leur roi Clovis, puis ses fils, conquirent, entre 481 et 535, presque toute l’ancienne province romaine de Gaule, et au-delà, c’est-à-dire une grande partie du territoire de la France actuelle. Si le nom de France ne fut employé de façon officielle qu’à partir de1190 environ, quand la chancellerie du roi Philippe August a commencé à employé pour désigne l’ensemble de royaume, comme on le voit à la lecture de la Chanson de Roland, écrite un siècle plus tôt. Ce terme de “France” fait à celui de “Francie Occidentale”, officialisé au Traité de Verdun en 843 pour désigner la partie occidental de l’empire carolingien, suite à son morcellement. Dès juin 1205, le territoire est désigne dans les chartes sous le nom de regnum Franciae, c’est-à-dire royaume de France.
El nom de França es deriva d'una tribu germànica, els francs, de la qual tenim testimoni des del segle, II en el marge inferior dret del Rin. El seu rei, Clovis, i el seu fill, van conquerir, entre 481 i 535, gairebé tota l’antiga província romana de la Gàlia, i més enllà, és a dir, gran part del territori de l'actual França. El nom de França no es va utilitzar oficialment fins a prop de 1190, quan la cancelleria del rei Felip August va començar a utilitzar-se el terme francie rex (rei de França) en lloc de rei Francorom (rei dels Francs) per designar a tot el regne, com es veu des de la lectura del Cantar de Roland escrit un segle més tard. El terme "França" és refareix a "France Occidental", formalitzada en el Tractat de Verdun el 843 per a designar la part occidental de l'Imperi Carolingi, després de la seva desintegració. Des del juny de 1205, el territori és designat en els mapes conegut com regnum Franciae, és a dir, el regne de França.
dilluns, 29 de novembre del 2010
divendres, 21 de maig del 2010
L'Europa dels Estats
2. L’europea dels estats
Europa està organitzat amb 48 estats.
Un estat és una estructura política.
Un estat no és el mateix que un poble.
Els estats poden adoptar una estructura:
Centralitzada, amb una sola administració, com és el cas de França.
Descentralitzada, quan els estats reconeixen els diferents pobles i grups lingüístics, com passa a Espanya.
Els Estats d’Europa
Eudald
Brandon
Albert
Europa està organitzat amb 48 estats.
Un estat és una estructura política.
Un estat no és el mateix que un poble.
Els estats poden adoptar una estructura:
Centralitzada, amb una sola administració, com és el cas de França.
Descentralitzada, quan els estats reconeixen els diferents pobles i grups lingüístics, com passa a Espanya.
Els Estats d’Europa
Eudald
Brandon
Albert
divendres, 14 de maig del 2010
La sortida amb caiac
EL TEXT NARRATIU DE LA SORTIDA AMB CAIAC
Ara ús explicaré el primer dia que vam sortir amb caiac:
A les 11,20 la Laura ens va deixar sortir abans per anar a les taquilles i vam pujar a dalt a esperar en Juan. Quasi ningú portava bici els que portaven bicicleta van anar amb bici i els altres a peu. Quan varem arribar el cementiri en Tobias va derrapar i es va caure al baixar la baixada de Port Lligat a la últim revolt en Tobias va tornar a caure i aquest cop es va fer mal es va rascar tota la cama.
A l’arribà allà vam lligar les bicis i vam anar amb en Xavi i en Pau a la caseta que guarden el material, vam agafar el salva vides, el cubre banyera, els taps i la pala. Ens vam dirigir a ho es guarden els caiacs, els vam baixar i els varem portar a la platja. Un cop vam tenir tots els caiacs a la vora del mar els hi vam posar els taps i o vam preparar tot. El sortir cap al mar quasi ningú es sabia posar el cubre banyeres i els que en sabien van tenir que ajudar els que no en sabien. Quan ja erem tots a dintre el mar els vam dirigia a l’illa de Port Lligat coneguda com l’illa d’en Juan. El zodíac d’en Pau els esperava per acompanyar-nos A l’arribà a l’illa ens vam aturar a esperar els altres que arribessin i com que no ens quedava més temps vam posar rum cap a Port Lligat. Al arribar a la platja vam desembarcar i varem pujar els caiacs el varem recollir el material que havíem fet servir i el vam anar a portar a la caseta on havíem trobat el material que vam fer servir. El acabar varem anar a buscar les bicis i ens vam anar cap a casa. El que no em va agradar va ser que quan vam sortir no barem fer els estiraments i ens podíem haver fet un mal gest a la mà.
Ara ús explicaré el primer dia que vam sortir amb caiac:
A les 11,20 la Laura ens va deixar sortir abans per anar a les taquilles i vam pujar a dalt a esperar en Juan. Quasi ningú portava bici els que portaven bicicleta van anar amb bici i els altres a peu. Quan varem arribar el cementiri en Tobias va derrapar i es va caure al baixar la baixada de Port Lligat a la últim revolt en Tobias va tornar a caure i aquest cop es va fer mal es va rascar tota la cama.
A l’arribà allà vam lligar les bicis i vam anar amb en Xavi i en Pau a la caseta que guarden el material, vam agafar el salva vides, el cubre banyera, els taps i la pala. Ens vam dirigir a ho es guarden els caiacs, els vam baixar i els varem portar a la platja. Un cop vam tenir tots els caiacs a la vora del mar els hi vam posar els taps i o vam preparar tot. El sortir cap al mar quasi ningú es sabia posar el cubre banyeres i els que en sabien van tenir que ajudar els que no en sabien. Quan ja erem tots a dintre el mar els vam dirigia a l’illa de Port Lligat coneguda com l’illa d’en Juan. El zodíac d’en Pau els esperava per acompanyar-nos A l’arribà a l’illa ens vam aturar a esperar els altres que arribessin i com que no ens quedava més temps vam posar rum cap a Port Lligat. Al arribar a la platja vam desembarcar i varem pujar els caiacs el varem recollir el material que havíem fet servir i el vam anar a portar a la caseta on havíem trobat el material que vam fer servir. El acabar varem anar a buscar les bicis i ens vam anar cap a casa. El que no em va agradar va ser que quan vam sortir no barem fer els estiraments i ens podíem haver fet un mal gest a la mà.
divendres, 7 de maig del 2010
Figures literàries
A copdescuit obrires la finestra
i entrà una rialla de claror
retxada d'ombres d'arbre. Era una ala
de sol ros amb polsim de papallona.
(Encara dúiem dol d'una conversa
morta com un torrent que el mar no troba.
Si es cerquen, els estels, per què no es troben?
I si no es cerquen, digueu-me per què volten?
I, enrampada la boca de preguntes,
marcides les carícies s'esfullaven
en el racó més trist d'un cos que pensa.)
De bat a bat obrires. Aleshores,
un esbart de falciots als llavis,
te vaig embolicar d'una glopada.
Personificació
Àmbit semàntic i morfosintàctic
hipèrbaton
Comparació Àmbit semàntic
encavalcament Àmbit morfosintàctic
al·literació Àmbit fonètic
i entrà una rialla de claror
retxada d'ombres d'arbre. Era una ala
de sol ros amb polsim de papallona.
(Encara dúiem dol d'una conversa
morta com un torrent que el mar no troba.
Si es cerquen, els estels, per què no es troben?
I si no es cerquen, digueu-me per què volten?
I, enrampada la boca de preguntes,
marcides les carícies s'esfullaven
en el racó més trist d'un cos que pensa.)
De bat a bat obrires. Aleshores,
un esbart de falciots als llavis,
te vaig embolicar d'una glopada.
Personificació
Àmbit semàntic i morfosintàctic
hipèrbaton
Comparació Àmbit semàntic
encavalcament Àmbit morfosintàctic
al·literació Àmbit fonètic
divendres, 30 d’abril del 2010
El pronom
EXERCISIS
Ex 2 pàg. 192 Assenyala l’element que substitueix,en cada cas, el pronom en negreta:
a) Has vist els meus amics ? Els busco i no els trobo enlloc.
b) En Pau i jo sortim junts. Nosaltres tenim molts projectes de futur.
c) M’agrada el teu cotxa i no m’agrada gens el meu.
d) Estic enamorada d’en Ferran, però no vull que li ho diguis a ningú. A cap persona .
e) Esperem l’arribada dels excursionistes. Molts es quedaran al refugi , però d’altres baixaran avui
Ex 4 pàg. 194 Assenyala si els elements destacats són determinants (D) o pronoms (P):
a) Aquests (D) nens no són tan tabalots com aquells (P).
b) Quin (D) color és el teu (D) preferit? Digues-me quin (P) és!
c) Hi ha poca (D) gent que pensi com tu. Els teus (D) detractors són molts (P).
d) Hi ha tanta (D) gent que t’admira! Però són pocs (P) els qui t’estimen.
e) Hom (P) diu que són bastants (P), però jo no trobo ningú (P).
f) Quanta (P) gent que arriba i tan pocs (P)que col•laboren!
g) Tres (D) homes se’n tornen i dos (P)es queden. Són aquells (P) que t’he dit.
h) Tothom (P) ho sap, però alguns (D) despistats fan l’orni.
Ex 5 pàg. 194 Digues si les formes el, la, els, les i en són articles (a) o pronoms febles(pf):
a) De tot el que em parlat en (pf) Joan no en (d) sap res.
b) El (d) pare no el vaig tornar a veure més, i l’enyoro (pf).
c) La va llançar al riu, la Laia, i la Cristina hagué d’ajudar-la a sortir.
d)
Ex 2 pàg. 192 Assenyala l’element que substitueix,en cada cas, el pronom en negreta:
a) Has vist els meus amics ? Els busco i no els trobo enlloc.
b) En Pau i jo sortim junts. Nosaltres tenim molts projectes de futur.
c) M’agrada el teu cotxa i no m’agrada gens el meu.
d) Estic enamorada d’en Ferran, però no vull que li ho diguis a ningú. A cap persona .
e) Esperem l’arribada dels excursionistes. Molts es quedaran al refugi , però d’altres baixaran avui
Ex 4 pàg. 194 Assenyala si els elements destacats són determinants (D) o pronoms (P):
a) Aquests (D) nens no són tan tabalots com aquells (P).
b) Quin (D) color és el teu (D) preferit? Digues-me quin (P) és!
c) Hi ha poca (D) gent que pensi com tu. Els teus (D) detractors són molts (P).
d) Hi ha tanta (D) gent que t’admira! Però són pocs (P) els qui t’estimen.
e) Hom (P) diu que són bastants (P), però jo no trobo ningú (P).
f) Quanta (P) gent que arriba i tan pocs (P)que col•laboren!
g) Tres (D) homes se’n tornen i dos (P)es queden. Són aquells (P) que t’he dit.
h) Tothom (P) ho sap, però alguns (D) despistats fan l’orni.
Ex 5 pàg. 194 Digues si les formes el, la, els, les i en són articles (a) o pronoms febles(pf):
a) De tot el que em parlat en (pf) Joan no en (d) sap res.
b) El (d) pare no el vaig tornar a veure més, i l’enyoro (pf).
c) La va llançar al riu, la Laia, i la Cristina hagué d’ajudar-la a sortir.
d)
divendres, 23 d’abril del 2010
La llegenda
La Bruixa de la Pinta d'Or
Plantejament:
Hi havia una família que vivia en una granja on hi tenien vaques. La filla, que era ja una noia, les munyia i els seus pares anaven a vendre la llet prop de Mataró. La noia tenia un promès i el promès l’anava a veure a la granja, i de vegades es quedava fins el dia després.
Nus:
Un dia el pare i la mare van anar a vendre la llet com cada dia i el promès va anar a trobar-se amb els pares de la noia per després tornar a la granja tots junts. Va començar a ploure, la riera es va omplir, es va emportar els pares i el promès de la noia i van morir.
La noia, en saber això, va decidir que no volia ni la granja, ni les vaques i ho va donar als pobres.
Ella va anar a viure prop de Burriac amb la seva tieta, que era una mica bruixa. La seva tieta se l’estimava molt i un dia li va regalar una pinta d'or que era màgica.
Desenllaç:
La noia, quan va ser gran se'n va anar a viure sola també prop de Burriac. Moltes vegades anava a unes reunions de bruixes on les senyores que hi havien tiraven pèls de cabra per cridar el mal temps i la Bona Dona, que així li deien, no volia que hi hagués mal temps a Argentona i els ajudava, quan les bruixes tiraven pèls de cabra perquè plogués ella feia que no plogués i en èpoques de sequera reunia núvols a Burriac i els portava a Argentona.
És una llegenda perquè té un llenguatge formal, està escrit en 3a persona, és un relat que pretén ser versemblant. Es tracte d’un llegenda sobre fets i personatges històrics. Els personatges històrics són: la tieta (bruixa), peres, promès i la noia. D’aquesta història ve el refrany de: “Núvols a Burriac pluja aviat”
Plantejament:
Hi havia una família que vivia en una granja on hi tenien vaques. La filla, que era ja una noia, les munyia i els seus pares anaven a vendre la llet prop de Mataró. La noia tenia un promès i el promès l’anava a veure a la granja, i de vegades es quedava fins el dia després.
Nus:
Un dia el pare i la mare van anar a vendre la llet com cada dia i el promès va anar a trobar-se amb els pares de la noia per després tornar a la granja tots junts. Va començar a ploure, la riera es va omplir, es va emportar els pares i el promès de la noia i van morir.
La noia, en saber això, va decidir que no volia ni la granja, ni les vaques i ho va donar als pobres.
Ella va anar a viure prop de Burriac amb la seva tieta, que era una mica bruixa. La seva tieta se l’estimava molt i un dia li va regalar una pinta d'or que era màgica.
Desenllaç:
La noia, quan va ser gran se'n va anar a viure sola també prop de Burriac. Moltes vegades anava a unes reunions de bruixes on les senyores que hi havien tiraven pèls de cabra per cridar el mal temps i la Bona Dona, que així li deien, no volia que hi hagués mal temps a Argentona i els ajudava, quan les bruixes tiraven pèls de cabra perquè plogués ella feia que no plogués i en èpoques de sequera reunia núvols a Burriac i els portava a Argentona.
És una llegenda perquè té un llenguatge formal, està escrit en 3a persona, és un relat que pretén ser versemblant. Es tracte d’un llegenda sobre fets i personatges històrics. Els personatges històrics són: la tieta (bruixa), peres, promès i la noia. D’aquesta història ve el refrany de: “Núvols a Burriac pluja aviat”
dissabte, 17 d’abril del 2010
Exercisis català
EXERCICIS PÀGINA 169, 170 i 171
2. Escriu en cada cas la forma de l’article que correspongui:
a) L’aire humit de la nit. f) El plor de l’infant.
b) El fre de la bicicleta. g) El serenor de l’avia.
c) L’assistent de l’avi. h) El geni de l’artista.
d) La joventut de l’oncle. i) La tristor de l’hivern.
e) L’ombra de l’acàcia. j) La foscor de l’horta.
3. Escriu la forma de l’article femení que convingui en cada cas:
a) L’Índia i) La avaria
b) L’escola j) La ira
c) La humitat k) La unitat
d) La idea l) La infància
e) L’estrella m) L’hernia
f) La unça n) L’ombra
g) La ela o) L’histèria
h) L’adreça
4. Escriu en singular cada un dels sintagmes següents:
a) La incapacitat
b) La essa
c) L’aparença
d) La universitat
e) La imatge
f) L’escombra
g) La hipoteca
h) La urticària
i) La hiena
j) L’host
k) L’arma
l) La erra
m) L’inutilitat
n) La essència
o) L’intenció
5. Completa cada una de les frases següents amb l’antònim corresponent d’aquestes paraules precedit de l’article:
a) La incomprensió dels escrits és degut a la incorreció de les formes gramaticals.
b) La incompetència és el resultat de la manca d’eficiència en el treball.
c) La incompetència és la manca de control en el beure, en el menjar...
d) La manca de disposició a perdonar, a disminuir el rigor de la justícia és inclemència.
e) És la presó per la il•legalitat de les seves activitats.
f) Va suspendre l’examen per incapacitat de resoldre els problemes.
g) L’incertesa del futur es reflecteix en l’ incontinència que sentim davant la mort.
6. Completa les frases següents amb les formes de l’article i de la preposició de que calgui:
a) la insolència, la impaciència i la impertinència són els tres defectes de la Isabel.
b)L’associació contra l’hàbit de fumar està d’acord amb la imposició de normes estrictes.
c) La idea d’una declaració de drets que afecten tota la humanitat va sorgir del pensament d’un savi.
d) L’àguila es va llençar des d’una roca sobre la iguana que es passejava tranquil•lament per la vora de l’aigua.
e) A l’hivern, l’ós dorm a l’interior d’una cova; ni òliba ni la hiena el desperten amb els seus xiscles.
8. Completa cada una de les frases següents amb la forma del pronom feble que calgui:
a) em: m’agrada, em mira, escolta’m, va pentinar-me, recorda’m
b) et: mira’t, renta’t, va besar-te, t’escolta
c) es: s’aixeca, es trenca, va veure’s, s’oblida, va creure’s
d) ens: ens escolta, ens trenca, truca’ns, va pegar-nos, abraça’ns
e) el: l’estima, mira’l, el pren, castiga’l, va besar-lo
f) la: l’escolta, l’invita, la toca, llença-la, l’aixeca
g) els: mira’ls, va escriure’ls, va tombar-los, va veure’ls, va sentir-los
9. Combina els pronoms febles, fixant-te si el verb comença per vocal o consonant:
a) se + el: se l’estima, se’l respecte, se l’admira, se’l considera, se l’anima
b) me + el: me l’agafa, me’l dóna, me’l compra, me l’estrany, me’l ven
c) te + el: te’l fa, te l’estrany, te l’ensarrona, te’l compra, te l’agafa
d) me + en: me n‘arrenca, me’n dóna, me’n fa, me’n llegeix, me n’alegra
10. Completa cada una de les frases següents amb la combinació de preposició i article que calgui:
a) Al estiu anirem als aiguamolls.
b) No diguis res el Juan ni a l’Enric.
c) Apropa’t a l’aparador i mira’t el mirall.
a) És el calaix de l’armari, al fons de l’estudi.
b) Sóc del parer de l’avi.
c) Sóc a recer del vent i de l’aiguat.
a) Vés-hi per l’edifici de l’esquerra.
b) Treballa per el sou i per els companys.
c) Fes-ho per l’oncle.
a) Són a cal Mingo i no pas a ca la Pepa.
b) A can Eusebi i a ca la Antonia s’hi menja bé.
c) Aniré a cals pares i a cals oncles.
2. Escriu en cada cas la forma de l’article que correspongui:
a) L’aire humit de la nit. f) El plor de l’infant.
b) El fre de la bicicleta. g) El serenor de l’avia.
c) L’assistent de l’avi. h) El geni de l’artista.
d) La joventut de l’oncle. i) La tristor de l’hivern.
e) L’ombra de l’acàcia. j) La foscor de l’horta.
3. Escriu la forma de l’article femení que convingui en cada cas:
a) L’Índia i) La avaria
b) L’escola j) La ira
c) La humitat k) La unitat
d) La idea l) La infància
e) L’estrella m) L’hernia
f) La unça n) L’ombra
g) La ela o) L’histèria
h) L’adreça
4. Escriu en singular cada un dels sintagmes següents:
a) La incapacitat
b) La essa
c) L’aparença
d) La universitat
e) La imatge
f) L’escombra
g) La hipoteca
h) La urticària
i) La hiena
j) L’host
k) L’arma
l) La erra
m) L’inutilitat
n) La essència
o) L’intenció
5. Completa cada una de les frases següents amb l’antònim corresponent d’aquestes paraules precedit de l’article:
a) La incomprensió dels escrits és degut a la incorreció de les formes gramaticals.
b) La incompetència és el resultat de la manca d’eficiència en el treball.
c) La incompetència és la manca de control en el beure, en el menjar...
d) La manca de disposició a perdonar, a disminuir el rigor de la justícia és inclemència.
e) És la presó per la il•legalitat de les seves activitats.
f) Va suspendre l’examen per incapacitat de resoldre els problemes.
g) L’incertesa del futur es reflecteix en l’ incontinència que sentim davant la mort.
6. Completa les frases següents amb les formes de l’article i de la preposició de que calgui:
a) la insolència, la impaciència i la impertinència són els tres defectes de la Isabel.
b)L’associació contra l’hàbit de fumar està d’acord amb la imposició de normes estrictes.
c) La idea d’una declaració de drets que afecten tota la humanitat va sorgir del pensament d’un savi.
d) L’àguila es va llençar des d’una roca sobre la iguana que es passejava tranquil•lament per la vora de l’aigua.
e) A l’hivern, l’ós dorm a l’interior d’una cova; ni òliba ni la hiena el desperten amb els seus xiscles.
8. Completa cada una de les frases següents amb la forma del pronom feble que calgui:
a) em: m’agrada, em mira, escolta’m, va pentinar-me, recorda’m
b) et: mira’t, renta’t, va besar-te, t’escolta
c) es: s’aixeca, es trenca, va veure’s, s’oblida, va creure’s
d) ens: ens escolta, ens trenca, truca’ns, va pegar-nos, abraça’ns
e) el: l’estima, mira’l, el pren, castiga’l, va besar-lo
f) la: l’escolta, l’invita, la toca, llença-la, l’aixeca
g) els: mira’ls, va escriure’ls, va tombar-los, va veure’ls, va sentir-los
9. Combina els pronoms febles, fixant-te si el verb comença per vocal o consonant:
a) se + el: se l’estima, se’l respecte, se l’admira, se’l considera, se l’anima
b) me + el: me l’agafa, me’l dóna, me’l compra, me l’estrany, me’l ven
c) te + el: te’l fa, te l’estrany, te l’ensarrona, te’l compra, te l’agafa
d) me + en: me n‘arrenca, me’n dóna, me’n fa, me’n llegeix, me n’alegra
10. Completa cada una de les frases següents amb la combinació de preposició i article que calgui:
a) Al estiu anirem als aiguamolls.
b) No diguis res el Juan ni a l’Enric.
c) Apropa’t a l’aparador i mira’t el mirall.
a) És el calaix de l’armari, al fons de l’estudi.
b) Sóc del parer de l’avi.
c) Sóc a recer del vent i de l’aiguat.
a) Vés-hi per l’edifici de l’esquerra.
b) Treballa per el sou i per els companys.
c) Fes-ho per l’oncle.
a) Són a cal Mingo i no pas a ca la Pepa.
b) A can Eusebi i a ca la Antonia s’hi menja bé.
c) Aniré a cals pares i a cals oncles.
divendres, 9 d’abril del 2010
EL TEXT INSTRUCTIU
Recepta de cuina
¿Com es fa el llobarro el forn?
Primer pas: fas dos talls a cada vende del llobarro perquè el suc entri a dintre i li doni gust.
Segon pas: Aboques l’oli a la cassola intentant posar-lo a sobre el peix i l’oli anirà caient a la cassola.
Tercer pas: Has de pelar quatre ho cinc patates i quan les tens pelades les talles en dos ho tres parts cada una i després les poses a la cassola amb el llobarro.
Quart pas:poses un pebrot petit tallat a la cassola i una mica de ceba.
cinquè pas: El tens que ficar a dins del forn i anar-lo vigilant perquè no quedi cremat.
Per últim pas només cal treure’l del forn i comprovar si a quedat bé.
És un text instructiu perquè tens que seguir uns passos per poder-lo cuinar.
Albert Nogu
Recepta de cuina
¿Com es fa el llobarro el forn?
Primer pas: fas dos talls a cada vende del llobarro perquè el suc entri a dintre i li doni gust.
Segon pas: Aboques l’oli a la cassola intentant posar-lo a sobre el peix i l’oli anirà caient a la cassola.
Tercer pas: Has de pelar quatre ho cinc patates i quan les tens pelades les talles en dos ho tres parts cada una i després les poses a la cassola amb el llobarro.
Quart pas:poses un pebrot petit tallat a la cassola i una mica de ceba.
cinquè pas: El tens que ficar a dins del forn i anar-lo vigilant perquè no quedi cremat.
Per últim pas només cal treure’l del forn i comprovar si a quedat bé.
És un text instructiu perquè tens que seguir uns passos per poder-lo cuinar.
Albert Nogu
divendres, 26 de febrer del 2010
História dels Cadaquesencs
HISTóRIA
Jo crec que hauríem de fer una història amb els ninots de pleymobil des don comencen els orígens del Cadaquesenc fins a aquest temps actual.
També hauríem de posar les batalles que van fer els Cadaquesencs amb Barba Roja i que van fer per poder salvar el rateula posant una imatge de fons de l’església i que reproduíssim les escenes que van passar.
També hauríem de reproduir les escenes en que els romans i els grecs passaven per aquests mars i els Cadaquesencs els ajudaven perquè naufragaven ho s’enfonsaven, encara queden vaixells enfonsats en aquí el Cap de Creus. Podríem ficar un mar de fons i vaixells apunt d’enfonsar-se amb els ninots al mar i els Cadaquesencs els van ajudar.
Jo crec que hauríem de fer una història amb els ninots de pleymobil des don comencen els orígens del Cadaquesenc fins a aquest temps actual.
També hauríem de posar les batalles que van fer els Cadaquesencs amb Barba Roja i que van fer per poder salvar el rateula posant una imatge de fons de l’església i que reproduíssim les escenes que van passar.
També hauríem de reproduir les escenes en que els romans i els grecs passaven per aquests mars i els Cadaquesencs els ajudaven perquè naufragaven ho s’enfonsaven, encara queden vaixells enfonsats en aquí el Cap de Creus. Podríem ficar un mar de fons i vaixells apunt d’enfonsar-se amb els ninots al mar i els Cadaquesencs els van ajudar.
divendres, 12 de febrer del 2010
Essa sorda i essa sonora
Essa sorda [s]:
sol ros possible cinc feliç
persa fas ressò força precoç
astre cas cel forços adolescent
persa nas cent forçut ascensor
astre passar ciutat llaç centre
Essa sonora [z]:
casa amazona zona enfonzar crizi
masia bizantí onze transitar Cádiz
posar topazi alzina endiosar pinzell
camisa trapezi zigot enfonzament zoològic
zebre zel colze catorze casino
sol ros possible cinc feliç
persa fas ressò força precoç
astre cas cel forços adolescent
persa nas cent forçut ascensor
astre passar ciutat llaç centre
Essa sonora [z]:
casa amazona zona enfonzar crizi
masia bizantí onze transitar Cádiz
posar topazi alzina endiosar pinzell
camisa trapezi zigot enfonzament zoològic
zebre zel colze catorze casino
text argumentatiu
Des de temps molt antics, sempre han hagut problemes de caràcter ètic o religiós, que han provocat forts enfrontaments i conflictes, fins i tot s’han arribat a produir guerres civils. Les creences són personals de cadascú, i no tos compartim les mateixes idees i opinions respecte a aquests temes.
Jo personalment, penso que les dues postures són dignes de respectar, cada qual, pot creure en l’existència del que vulgui, i no per això és millor o pitjor persona que un altre o la seva opinió val el doble. Si aquestes postures són extremes, és quan es comencen a crear conflictes importants. La idea de que les societats s’han de regir pels principis religiosos o que les esglésies són les que han de disposar de la nostra vida, la trobo massa radical i errònia, doncs si fos així no s’estaria respectant en absolut a tots aquells que són ateus. S’ha d’intentar aconseguir un equilibri, i en cap cas ningú s’ha de veure obligat a fer coses que no van amb ell o s’ha de cohibir per pensar de manera diferent a la resta.
En conclusió, trobo que mai arribarem a estar tots d’acord en aquests temes, i segurament seguiran sorgint conflictes, però en aquests casos el que s’ha de fer és posicionar-se de la banda que es cregui més adient tot respectant l’altra.
Jo personalment, penso que les dues postures són dignes de respectar, cada qual, pot creure en l’existència del que vulgui, i no per això és millor o pitjor persona que un altre o la seva opinió val el doble. Si aquestes postures són extremes, és quan es comencen a crear conflictes importants. La idea de que les societats s’han de regir pels principis religiosos o que les esglésies són les que han de disposar de la nostra vida, la trobo massa radical i errònia, doncs si fos així no s’estaria respectant en absolut a tots aquells que són ateus. S’ha d’intentar aconseguir un equilibri, i en cap cas ningú s’ha de veure obligat a fer coses que no van amb ell o s’ha de cohibir per pensar de manera diferent a la resta.
En conclusió, trobo que mai arribarem a estar tots d’acord en aquests temes, i segurament seguiran sorgint conflictes, però en aquests casos el que s’ha de fer és posicionar-se de la banda que es cregui més adient tot respectant l’altra.
divendres, 5 de febrer del 2010
tema 5
Unitat 5
Exercici 1:
1. Argumentar: Presentar, formular, arguments. Argumentar contra algú, contra alguna doctrina. En Miquel argumenta negativament contra en Marc.
2. Objectivitat: Qualitat d’objectiu. Els alumnes tenen com a objectivitat aprovar el curs.
3. Subjectivitat: Qualitat de subjectiu. Jo tinc la subjectivitat de pensar en negatiu.
4. Opinar: Tenir opinió formada. Ell opina altrament. Com opina el president? L’Eduard a opinat en contra de fer un col•legi.
5. Conclusió: Solució definitiva, terme, fi. Conclusió d’un tractat, d’una aliança, d’un matrimoni. L’afer ha tingut una conclusió contrària a la que esperàvem. La conclusió d’un discurs, d’un poema. Em arrivat a la conclusió de construir el col•legi.
Exercici 2:
Agradar: estimà, plaure, satisfer, acontentar, abellir
Desagradar: Desplaure, molestar, repugnar, degustar, descomplaure
Exercici 3:
Jo estic en contra de la pena de mort, perquè si un delinqüent a comes un delicte no l’hauries de matar perquè et convertiries tu també em un delinqüent. No val la pena matar a una altre vida innecessària, el que no pots fer és anant matant en els criminals però el que si s’hauria de fer és posar-los a la presó uns quants anys o fer-los pagar molts diners com a multa. Però el que a mi em fa més rebia és que matin a una persona que no hagi comes el delicte perquè això a passat a la realitat. No hi ha dret de que facin això
Exercici 1:
1. Argumentar: Presentar, formular, arguments. Argumentar contra algú, contra alguna doctrina. En Miquel argumenta negativament contra en Marc.
2. Objectivitat: Qualitat d’objectiu. Els alumnes tenen com a objectivitat aprovar el curs.
3. Subjectivitat: Qualitat de subjectiu. Jo tinc la subjectivitat de pensar en negatiu.
4. Opinar: Tenir opinió formada. Ell opina altrament. Com opina el president? L’Eduard a opinat en contra de fer un col•legi.
5. Conclusió: Solució definitiva, terme, fi. Conclusió d’un tractat, d’una aliança, d’un matrimoni. L’afer ha tingut una conclusió contrària a la que esperàvem. La conclusió d’un discurs, d’un poema. Em arrivat a la conclusió de construir el col•legi.
Exercici 2:
Agradar: estimà, plaure, satisfer, acontentar, abellir
Desagradar: Desplaure, molestar, repugnar, degustar, descomplaure
Exercici 3:
Jo estic en contra de la pena de mort, perquè si un delinqüent a comes un delicte no l’hauries de matar perquè et convertiries tu també em un delinqüent. No val la pena matar a una altre vida innecessària, el que no pots fer és anant matant en els criminals però el que si s’hauria de fer és posar-los a la presó uns quants anys o fer-los pagar molts diners com a multa. Però el que a mi em fa més rebia és que matin a una persona que no hagi comes el delicte perquè això a passat a la realitat. No hi ha dret de que facin això
diumenge, 31 de gener del 2010
Juan Amades
Juan Amades
Juan Amades (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un destacat etnòleg i folklorista català. De formació autodidacta, va treballar a l'Arxiu Municipal d'Història de Barcelona i al Museu d'Indústries i Arts Populars de la mateixa ciutat. Col•laborà amb la UNESCO a partir de 1956.
Juan Amades (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un destacat etnòleg i folklorista català. De formació autodidacta, va treballar a l'Arxiu Municipal d'Història de Barcelona i al Museu d'Indústries i Arts Populars de la mateixa ciutat. Col•laborà amb la UNESCO a partir de 1956.
divendres, 29 de gener del 2010
Germans Grim
Germans Grimm
Obres més destacades:
• Hansel i Gretel
• La Caputxeta Vermella
• Rapunzel
• El llop i les set cabretes
• Blancaneu i Rosaroja
• La Ventafocs
• La Bella Dorment
• El Nan Saltador (Rumpelstilzchen)
• Els tres pèls del diable
• El Rei Granota o Enric el ferri
• L'ocell d'or
• El sastre valent
• Els dotze germans
• Els dos germanets
• El gat i el ratolí fan vida en comú
Biografia:
Els germans Grimm és el terme usat per referir-se a Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859). Van ser dos germans nascuts a Hanau (Alemanya), catedràtics en l'especialitat de filologia alemanya. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions del país.
La rondalla
Rondalla:
Narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. Contar rondalles les vetlles prop del foc.
Llegenda:
Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.
Lliçó moral:
Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traçada a algú per corregir-lo. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó.
Alliçonar:
Instruir (algú) en alguna matèria. Alliçonar la joventut
Folklore:
Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars.
Faula:
Narració en què es dóna un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al•legòrica en què intervenen animals i àdhuc éssers inanimats parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals.
Exemple:
Fet, imatge, sentència, que, en forma d’anècdota o d’història breu, s’adduïa en la temàtica didàctica medieval per convèncer d’una manera clara i més propera el destinatari.
Mite:
Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem.
Narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. Contar rondalles les vetlles prop del foc.
Llegenda:
Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.
Lliçó moral:
Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traçada a algú per corregir-lo. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó.
Alliçonar:
Instruir (algú) en alguna matèria. Alliçonar la joventut
Folklore:
Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars.
Faula:
Narració en què es dóna un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al•legòrica en què intervenen animals i àdhuc éssers inanimats parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals.
Exemple:
Fet, imatge, sentència, que, en forma d’anècdota o d’història breu, s’adduïa en la temàtica didàctica medieval per convèncer d’una manera clara i més propera el destinatari.
Mite:
Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem.
divendres, 22 de gener del 2010
rondalla
1.
Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que té intenció moralitzadora. La rondalla té un caràcter anònim, a més, les rondalles pertany a un patrimoni col•lectiu que remet ocasionalment a la cultura indoeuropea.
2.
Hi ha les persones que son personatges reals i el pomer de les pomes d’or és imaginari.
La rondalla està bassada en que no as de ser garrepa perquè sinó no t’esperis rés de bo de les altres persones.
Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que té intenció moralitzadora. La rondalla té un caràcter anònim, a més, les rondalles pertany a un patrimoni col•lectiu que remet ocasionalment a la cultura indoeuropea.
2.
Hi ha les persones que son personatges reals i el pomer de les pomes d’or és imaginari.
La rondalla està bassada en que no as de ser garrepa perquè sinó no t’esperis rés de bo de les altres persones.
divendres, 8 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)