Culture françase

LE NOM DE LA FRANCE


Le nom de la France est issu d’un peuple germanique, les Frances, attestés dès le IIe siècle sur la rive inférieur droite du Rhin. Leur roi Clovis, puis ses fils, conquirent, entre 481 et 535, presque toute l’ancienne province romaine de Gaule, et au-delà, c’est-à-dire une grande partie du territoire de la France actuelle. Si le nom de France ne fut employé de façon officielle qu’à partir de1190 environ, quand la chancellerie du roi Philippe August a commencé à employé pour désigne l’ensemble de royaume, comme on le voit à la lecture de la Chanson de Roland, écrite un siècle plus tôt. Ce terme de “France” fait à celui de “Francie Occidentale”, officialisé au Traité de Verdun en 843 pour désigner la partie occidental de l’empire carolingien, suite à son morcellement. Dès juin 1205, le territoire est désigne dans les chartes sous le nom de regnum Franciae, c’est-à-dire royaume de France.



El nom de França es deriva d'una tribu germànica, els francs, de la qual tenim testimoni des del segle, II en el marge inferior dret del Rin. El seu rei, Clovis, i el seu fill, van conquerir, entre 481 i 535, gairebé tota l’antiga província romana de la Gàlia, i més enllà, és a dir, gran part del territori de l'actual França. El nom de França no es va utilitzar oficialment fins a prop de 1190, quan la cancelleria del rei Felip August va començar a utilitzar-se el terme francie rex (rei de França) en lloc de rei Francorom (rei dels Francs) per designar a tot el regne, com es veu des de la lectura del Cantar de Roland escrit un segle més tard. El terme "França" és refareix a "France Occidental", formalitzada en el Tractat de Verdun el 843 per a designar la part occidental de l'Imperi Carolingi, després de la seva desintegració. Des del juny de 1205, el territori és designat en els mapes conegut com regnum Franciae, és a dir, el regne de França.

L'Europa dels Estats

2. L’europea dels estats

Europa està organitzat amb 48 estats.
Un estat és una estructura política.
Un estat no és el mateix que un poble.
Els estats poden adoptar una estructura:
Centralitzada, amb una sola administració, com és el cas de França.
Descentralitzada, quan els estats reconeixen els diferents pobles i grups lingüístics, com passa a Espanya.


Els Estats d’Europa







Eudald
Brandon
Albert

La sortida amb caiac

EL TEXT NARRATIU DE LA SORTIDA AMB CAIAC
Ara ús explicaré el primer dia que vam sortir amb caiac:
A les 11,20 la Laura ens va deixar sortir abans per anar a les taquilles i vam pujar a dalt a esperar en Juan. Quasi ningú portava bici els que portaven bicicleta van anar amb bici i els altres a peu. Quan varem arribar el cementiri en Tobias va derrapar i es va caure al baixar la baixada de Port Lligat a la últim revolt en Tobias va tornar a caure i aquest cop es va fer mal es va rascar tota la cama.
A l’arribà allà vam lligar les bicis i vam anar amb en Xavi i en Pau a la caseta que guarden el material, vam agafar el salva vides, el cubre banyera, els taps i la pala. Ens vam dirigir a ho es guarden els caiacs, els vam baixar i els varem portar a la platja. Un cop vam tenir tots els caiacs a la vora del mar els hi vam posar els taps i o vam preparar tot. El sortir cap al mar quasi ningú es sabia posar el cubre banyeres i els que en sabien van tenir que ajudar els que no en sabien. Quan ja erem tots a dintre el mar els vam dirigia a l’illa de Port Lligat coneguda com l’illa d’en Juan. El zodíac d’en Pau els esperava per acompanyar-nos A l’arribà a l’illa ens vam aturar a esperar els altres que arribessin i com que no ens quedava més temps vam posar rum cap a Port Lligat. Al arribar a la platja vam desembarcar i varem pujar els caiacs el varem recollir el material que havíem fet servir i el vam anar a portar a la caseta on havíem trobat el material que vam fer servir. El acabar varem anar a buscar les bicis i ens vam anar cap a casa. El que no em va agradar va ser que quan vam sortir no barem fer els estiraments i ens podíem haver fet un mal gest a la mà.

Figures literàries

A copdescuit obrires la finestra
i entrà una rialla de claror
retxada d'ombres d'arbre. Era una ala
de sol ros amb polsim de papallona.

(Encara dúiem dol d'una conversa
morta com un torrent que el mar no troba.
Si es cerquen, els estels, per què no es troben?
I si no es cerquen, digueu-me per què volten?
I, enrampada la boca de preguntes,
marcides les carícies s'esfullaven
en el racó més trist d'un cos que pensa.)

De bat a bat obrires. Aleshores,
un esbart de falciots als llavis,
te vaig embolicar d'una glopada.
Personificació
Àmbit semàntic i morfosintàctic
hipèrbaton

Comparació Àmbit semàntic

encavalcament Àmbit morfosintàctic

al·literació Àmbit fonètic

El pronom

EXERCISIS

Ex 2 pàg. 192 Assenyala l’element que substitueix,en cada cas, el pronom en negreta:

a) Has vist els meus amics ? Els busco i no els trobo enlloc.
b) En Pau i jo sortim junts. Nosaltres tenim molts projectes de futur.
c) M’agrada el teu cotxa i no m’agrada gens el meu.
d) Estic enamorada d’en Ferran, però no vull que li ho diguis a ningú. A cap persona .
e) Esperem l’arribada dels excursionistes. Molts es quedaran al refugi , però d’altres baixaran avui

Ex 4 pàg. 194 Assenyala si els elements destacats són determinants (D) o pronoms (P):

a) Aquests (D) nens no són tan tabalots com aquells (P).
b) Quin (D) color és el teu (D) preferit? Digues-me quin (P) és!
c) Hi ha poca (D) gent que pensi com tu. Els teus (D) detractors són molts (P).
d) Hi ha tanta (D) gent que t’admira! Però són pocs (P) els qui t’estimen.
e) Hom (P) diu que són bastants (P), però jo no trobo ningú (P).
f) Quanta (P) gent que arriba i tan pocs (P)que col•laboren!
g) Tres (D) homes se’n tornen i dos (P)es queden. Són aquells (P) que t’he dit.
h) Tothom (P) ho sap, però alguns (D) despistats fan l’orni.

Ex 5 pàg. 194 Digues si les formes el, la, els, les i en són articles (a) o pronoms febles(pf):

a) De tot el que em parlat en (pf) Joan no en (d) sap res.
b) El (d) pare no el vaig tornar a veure més, i l’enyoro (pf).
c) La va llançar al riu, la Laia, i la Cristina hagué d’ajudar-la a sortir.
d)

La llegenda

La Bruixa de la Pinta d'Or
Plantejament:

Hi havia una família que vivia en una granja on hi tenien vaques. La filla, que era ja una noia, les munyia i els seus pares anaven a vendre la llet prop de Mataró. La noia tenia un promès i el promès l’anava a veure a la granja, i de vegades es quedava fins el dia després.

Nus:
Un dia el pare i la mare van anar a vendre la llet com cada dia i el promès va anar a trobar-se amb els pares de la noia per després tornar a la granja tots junts. Va començar a ploure, la riera es va omplir, es va emportar els pares i el promès de la noia i van morir.
La noia, en saber això, va decidir que no volia ni la granja, ni les vaques i ho va donar als pobres.
Ella va anar a viure prop de Burriac amb la seva tieta, que era una mica bruixa. La seva tieta se l’estimava molt i un dia li va regalar una pinta d'or que era màgica.
Desenllaç:
La noia, quan va ser gran se'n va anar a viure sola també prop de Burriac. Moltes vegades anava a unes reunions de bruixes on les senyores que hi havien tiraven pèls de cabra per cridar el mal temps i la Bona Dona, que així li deien, no volia que hi hagués mal temps a Argentona i els ajudava, quan les bruixes tiraven pèls de cabra perquè plogués ella feia que no plogués i en èpoques de sequera reunia núvols a Burriac i els portava a Argentona.

És una llegenda perquè té un llenguatge formal, està escrit en 3a persona, és un relat que pretén ser versemblant. Es tracte d’un llegenda sobre fets i personatges històrics. Els personatges històrics són: la tieta (bruixa), peres, promès i la noia. D’aquesta història ve el refrany de: “Núvols a Burriac pluja aviat”

Exercisis català

EXERCICIS PÀGINA 169, 170 i 171


2. Escriu en cada cas la forma de l’article que correspongui:

a) L’aire humit de la nit. f) El plor de l’infant.
b) El fre de la bicicleta. g) El serenor de l’avia.
c) L’assistent de l’avi. h) El geni de l’artista.
d) La joventut de l’oncle. i) La tristor de l’hivern.
e) L’ombra de l’acàcia. j) La foscor de l’horta.

3. Escriu la forma de l’article femení que convingui en cada cas:

a) L’Índia i) La avaria
b) L’escola j) La ira
c) La humitat k) La unitat
d) La idea l) La infància
e) L’estrella m) L’hernia
f) La unça n) L’ombra
g) La ela o) L’histèria
h) L’adreça

4. Escriu en singular cada un dels sintagmes següents:

a) La incapacitat
b) La essa
c) L’aparença
d) La universitat
e) La imatge
f) L’escombra
g) La hipoteca
h) La urticària
i) La hiena
j) L’host
k) L’arma
l) La erra
m) L’inutilitat
n) La essència
o) L’intenció

5. Completa cada una de les frases següents amb l’antònim corresponent d’aquestes paraules precedit de l’article:
a) La incomprensió dels escrits és degut a la incorreció de les formes gramaticals.
b) La incompetència és el resultat de la manca d’eficiència en el treball.
c) La incompetència és la manca de control en el beure, en el menjar...
d) La manca de disposició a perdonar, a disminuir el rigor de la justícia és inclemència.
e) És la presó per la il•legalitat de les seves activitats.
f) Va suspendre l’examen per incapacitat de resoldre els problemes.
g) L’incertesa del futur es reflecteix en l’ incontinència que sentim davant la mort.


6. Completa les frases següents amb les formes de l’article i de la preposició de que calgui:

a) la insolència, la impaciència i la impertinència són els tres defectes de la Isabel.
b)L’associació contra l’hàbit de fumar està d’acord amb la imposició de normes estrictes.
c) La idea d’una declaració de drets que afecten tota la humanitat va sorgir del pensament d’un savi.
d) L’àguila es va llençar des d’una roca sobre la iguana que es passejava tranquil•lament per la vora de l’aigua.
e) A l’hivern, l’ós dorm a l’interior d’una cova; ni òliba ni la hiena el desperten amb els seus xiscles.

8. Completa cada una de les frases següents amb la forma del pronom feble que calgui:

a) em: m’agrada, em mira, escolta’m, va pentinar-me, recorda’m
b) et: mira’t, renta’t, va besar-te, t’escolta
c) es: s’aixeca, es trenca, va veure’s, s’oblida, va creure’s
d) ens: ens escolta, ens trenca, truca’ns, va pegar-nos, abraça’ns
e) el: l’estima, mira’l, el pren, castiga’l, va besar-lo
f) la: l’escolta, l’invita, la toca, llença-la, l’aixeca
g) els: mira’ls, va escriure’ls, va tombar-los, va veure’ls, va sentir-los

9. Combina els pronoms febles, fixant-te si el verb comença per vocal o consonant:

a) se + el: se l’estima, se’l respecte, se l’admira, se’l considera, se l’anima
b) me + el: me l’agafa, me’l dóna, me’l compra, me l’estrany, me’l ven
c) te + el: te’l fa, te l’estrany, te l’ensarrona, te’l compra, te l’agafa
d) me + en: me n‘arrenca, me’n dóna, me’n fa, me’n llegeix, me n’alegra

10. Completa cada una de les frases següents amb la combinació de preposició i article que calgui:

a) Al estiu anirem als aiguamolls.
b) No diguis res el Juan ni a l’Enric.
c) Apropa’t a l’aparador i mira’t el mirall.

a) És el calaix de l’armari, al fons de l’estudi.
b) Sóc del parer de l’avi.
c) Sóc a recer del vent i de l’aiguat.

a) Vés-hi per l’edifici de l’esquerra.
b) Treballa per el sou i per els companys.
c) Fes-ho per l’oncle.

a) Són a cal Mingo i no pas a ca la Pepa.
b) A can Eusebi i a ca la Antonia s’hi menja bé.
c) Aniré a cals pares i a cals oncles.